Quan les meves amigues, estudiants dels graus de magisteri de primària i d'infantil, m'explicaven que a classe els parlaven d'educació inclusiva, aprenentatge significatiu o competències bàsiques, les escoltava pensant que totes aquestes idees causarien només uns petits canvis en la metodologia d'ensenyament dels professors de les diferents àrees. No podia estar més equivocada!
Després de llegir dos capítols del llibre de Zabala i Arnau “Cómo aprender y enseñar competencias: 11 ideas clave” i de veure la pel·lícula documental “La educación prohibida”, m’adon de què aquests conceptes formen part d’una idea d’educació molt diferent de la de l’escola tradicional. Aquest nou pensament de com hauria de ser l’educació comporta un canvi molt més complexe del que jo pensava. No és suficient amb explicar els continguts de forma més amena i atractiva pels alumnes aprofitant les TIC i altres recursos, sinó que s’ha d’ensenyar de forma individualitzada respectant els ritmes d’aprenentatge de cada alumne.
El que sabem per la nostra experiència com alumnes és que, de la mateixa manera que feien els nostres pares i avis, anam a l’escola o a l’institut per aprendre uns continguts que necessitam saber per poder passar una prova final igual per a tots, la qual cosa fomenta el caràcter selectiu i propedèutic de l’escola tradicional. No fa falta convèncer ningú de què aquest sistema no és el més eficient. Només cal preguntar-nos a nosaltres mateixos, què recordam del que ens varen fer aprendre de memòria a l’institut per poder aprovar. Segurament, a la majoria ens passarà el mateix, no recordam quasi res.
Pensant en la meva etapa a l’institut, he de dir que sempre recordaré les classes de física de 4º d’ESO i 1º de batxillerat. El professor d’aquesta assignatura mai va començar un tema escrivint una fórmula a la pissarra. Sempre començava plantejant-nos un problema que havíem de resoldre en petits grups discutint què necessitaríem saber per trobar la solució. Aquesta metodologia, que ens pareixia tan estranya en aquell moment però que a la vegada ens permetia entendre la utilitat de la física en el món real, explica per què encara record el tir parabòlic, mentre que d’altra banda confonc els poetes pertanyents a la generació del 27 i del 98.
Així, per tal de millorar el sistema educatiu tradicional que es basava en fer aprendre als alumnes uns continguts que després no aplicarien a la seva vida quotidiana, es va començar a parlar d’ensenyament en competències. Aquest nou tipus d’ensenyament es basa doncs en la idea de saber per saber fer, en lloc del saber per saber de l’escola tradicional. Es pretén fer una escola constructiva, creant el coneixement a partir del que els alumnes ja saben i que aconsegueixi una formació integral de la persona afegint al saber i saber ser, saber ser i saber conviure. D’aquesta manera, l’escola deixa de ser una simple transmissora del coneixement on els professors es dediquen a instruir i imposar uns coneixements i passa a ser un espai on els professors han de guiar l’aprenentatge dels alumnes explotant els talents i capacitats de cada persona.
Per aconseguir això consider que, contràriament al que pensava abans d’iniciar-me en el món de la docència, no és suficient amb fer unes petites modificacions en la metodologia, sinó que s’ha de fer un canvi radical en la manera d’ensenyar. A més, per poder avaluar l'aprenentatge dels alumnes en aquest nou concepte d'educació es necessiten professors qualificats, capaços de dur a terme aquest canvi. Amb la qual cosa hem de començar a aprendre nosaltres mateixos com podem educar basant-nos en les competències.
Per acabar us deix un vídeo per reflexionar sobre el necessari canvi en el sistema educatiu, que segur us farà plantejar-vos el següent: quants d’usos sóc capaç de trobar-li a un clip?
No hay comentarios:
Publicar un comentario