A l'entrada anterior vaig parlar de la necessitat d'un canvi radical en el sistema educatiu. Per dur a terme aquest canvi, els professors i futurs docents tenim un paper fonamental. Hem de deixar enrere el paper del professor tradicional com autoritat i transmissor de coneixements i hem de ser capaços de desenvolupar nous rols segons les necessitats actuals de l'alumnat.
 | |
| https://flic.kr/p/9yc7Jy |
Un dels models que reflexa les noves capacitats que han de tenir els professors és el TPACK (coneixement tecnològic i pedagògic del contingut). Aquest és un model que identifica els tipus de coneixements que un docent necessita dominar per integrar les TIC d'una forma eficaç a l'ensenyament. Aquest coneixement TPACK es fonamenta en no tractar de forma aïllada els tres tipus primaris de coneixement: conceptual (CK), pedagògic (PK) i tecnològic (TK); sinó que planteja que s'han d'interrelacionar de manera que s'obtenen quatre espais d'intersecció: coneixement pedagògic del contingut (PCK), coneixement tecnològic del contingut (TCK), coneixement tecnològic pedagògic (TPK) i coneixement tecnològic pedagògic del contingut (TPCK) que és el que es pretén aconseguir.
Així, un professor format per tenir els coneixements necessaris i que a més aplica una bona pedagogia i utilitza unes bones eines i recursos tecnològics al seu ensenyament, serà un bon exemple de professor innovador del segle XXI.
És a dir, ja no basta només amb intentar explicar els continguts, encara que sigui aplicant alguna tècnica pedagògica com feien els professors tradicionals. Actualment es necessita un altre tipus de professor, el professor en xarxa. Aquest nou concepte implica que, a més de tenir en compte el currículum i alguns aspectes de l'escola tradicional, els professors han de ser capaços d'estar al dia ajudant-se de les noves tecnologies, actualitzant els seus coneixements amb les contínues videoconferències, entrades als diversos blogs que avui dia existeixen, han de tenir la voluntat de posar en comú els seus pensaments i experiències amb la resta de professorat, tenir la motivació per formar-se permanentment, ...
És a dir, ja no basta només amb intentar explicar els continguts, encara que sigui aplicant alguna tècnica pedagògica com feien els professors tradicionals. Actualment es necessita un altre tipus de professor, el professor en xarxa. Aquest nou concepte implica que, a més de tenir en compte el currículum i alguns aspectes de l'escola tradicional, els professors han de ser capaços d'estar al dia ajudant-se de les noves tecnologies, actualitzant els seus coneixements amb les contínues videoconferències, entrades als diversos blogs que avui dia existeixen, han de tenir la voluntat de posar en comú els seus pensaments i experiències amb la resta de professorat, tenir la motivació per formar-se permanentment, ...
Totes aquestes característiques que requereix el professor del segle XXI fan que el rol dels docents es compliqui. És més, ja no tenen només un (explicar continguts), sinó que segons Siemens, passen a tenir diversos rols: amplificar, curar continguts, obrir camins i donar sentit a la societat, filtrar, modelar, ...
D'entre tots aquests rols que hauria de tenir un professor, m'agradaria destacar el de "obrir camins i donar sentit a la societat". Potser és el que més m'ha cridat l'atenció pel que vaig mencionar a l'anterior entrada d'aquest blog, sobre el meu professor de física que ens deixava trobar les nostres pròpies estratègies, els nostres propis camins en el procés d'aprenentatge. I és que crec que l'experimentació és molt important. Els docents han d'oferir possibles camins per a que els propis alumnes explorant, amb l'assaig-error, aprenguin com han de fer algunes coses i quins són els procediments que no funcionen. Així, guiant-los en aquest procés en lloc de només explicant els continguts aprenen molt més significativament.
Esperem que, amb la pràctica i el temps, siguem capaços d'aconseguir tenir totes aquestes qualitats que caracteritzen els bons professors del segle XXI!
D'entre tots aquests rols que hauria de tenir un professor, m'agradaria destacar el de "obrir camins i donar sentit a la societat". Potser és el que més m'ha cridat l'atenció pel que vaig mencionar a l'anterior entrada d'aquest blog, sobre el meu professor de física que ens deixava trobar les nostres pròpies estratègies, els nostres propis camins en el procés d'aprenentatge. I és que crec que l'experimentació és molt important. Els docents han d'oferir possibles camins per a que els propis alumnes explorant, amb l'assaig-error, aprenguin com han de fer algunes coses i quins són els procediments que no funcionen. Així, guiant-los en aquest procés en lloc de només explicant els continguts aprenen molt més significativament.
Esperem que, amb la pràctica i el temps, siguem capaços d'aconseguir tenir totes aquestes qualitats que caracteritzen els bons professors del segle XXI!
No hay comentarios:
Publicar un comentario