Com tots sabem per la nostra experiència a l'escola i a l'institut, el llibre de text ha estat sempre un element fonamental a l'hora d'impartir les classes. És més, com recordarem, les unitats didàctiques corresponien als temes que oferia el llibre i, encara que potser no en el mateix ordre, la majoria de professors es dedicaven exclusivament a seguir-lo al peu de la lletra. Però, el llibre de text ofereix tots els coneixements que han d'aprendre els alumnes? Reflexa totes les capacitats que marca el currículum que han d'assolir els estudiants?
El currículum és el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada matèria que s'ensenyen en un programa educatiu. Conté una sèrie d'objectius que han de ser assolits pels estudiants i que es fixen des de les institucions públiques corresponents. A més, presenta continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals; és a dir, inclou qualsevol idea que es considera que pot ensenyar-se.
Així, el currículum vol englobar massa aspectes, la qual cosa impossibilita atendre tots els continguts exigits i desenvolupar les competències i habilitats dels alumnes de manera satisfactòria. Per això, els professors, els quals tenen un paper cada vegada més complicat com ja vaig explicar a l'entrada anterior, han de triar entre ensenyar el què o el com. Si trien el com, la qual cosa fomenta el desenvolupament de les competències, no tindran temps d'ensenyar tots els continguts que conté el currículum. D'altra banda, si es decanten pel què, el llibre de text passa a ser el currículum i es renuncia a la formació integral de l'alumne.
A una entrada anterior ja vaig introduir el concepte de competències bàsiques. Segons diu en Zabala a "11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias", el terme competència identifica tot allò que necessita qualsevol persona per a donar resposta als problemes als quals s'enfrontarà al llarg de la seva vida. Acceptant aquesta definició, estarem tots d'acord, doncs, amb què el llibre de text no representa tot el que engloben les competències.
En aquest punt, em ve al cap un debat que vàrem fer a una altra assignatura del màster sobre instrucció i educació, i quina institució (família o escola) ha de ser l'encarregada de dur a terme cadascuna. Crec que tots vàrem concloure que a l'escola no només s'ha d'instruir sinó que s'ha d'educar en valors, actituds, procediments, ... Si ens centram en el llibre de text només estarem instruint, mentre que si aplicam, a més del llibre de text, altres metodologies, estarem també educant.
Amb aquesta idea d'educació i formació integral de la persona, en Zabala afegeix que la formació de tots els ciutadans ha d'estar encaminada a que siguin competents per donar resposta als problemes que els plantejarà la vida en qualsevol de les quatre dimensions següents: social, interpersonal, personal i professional. És a dir, hem de ser competents per a participar activament en la transformació de la societat; hem de saber relacionar-nos, comunicar-nos i viure positivament amb els altres; hem de poder exercir de manera responsable i crítica l'autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat; i hem de ser capaços d'exercir una feina professional adequada a les nostres capacitats, a partir dels coneixements i de les habilitats específiques de la professió, de manera responsable, flexible i rigorosa.
En definitiva, si el que volem és fomentar la formació integral de la persona, el llibre de text no pot ser el currículum.
Andrea estic d'acord amb tu: si volem obtenir una formació integral de l'alumne hem d'anar mes enllà de la metodologia tradicional i del llibre de text. El llibre de text és una traducció literal del currículum però jo diria que no és l'única interpretació possible del currículum. Hem de començar a veure el currículum com una guia a partir de la qual cadascú en farà una traducció a l'hora de preparar les classes. Per exemple, si al currículum hem diu que he d'ensenyar l'accentuació de les paraules put limitar-me a fer els exercicis repetitius del llibre d'accentuar paraules soltes o treballar-ho amb un text de temàtica actual on les paraules no estiguin accentuades i els alumnes les hagin d'accentuar. D'aquesta segona manera treballaran l'accentuació de forma més contextualitzada (al mateix temps poden aprendre nous connectors, fixar-se en la cohesió i coherència del text...) i segurament els hi resultarà més interessant. Al final hauré complit el currículum perquè he ensenyat l'accentuació i...sense emprar el llibre de text!
ResponderEliminarHe posat el mateix vídeo a l'entrada d'aquesta setmana del meu blog! Em pareix una manera divertida de demostrar l'exessiu ús del llibre de text a les aules. La figura del llibre com a tot allò que s'ha d'aprendre, i que per tant s'han de donar totes i cada una de les pàgines.
ResponderEliminarCom a futures docents haurem de canviar aquesta visió del llibre de text, i transformar-lo com una eina més d'informació, que es pot combinar amb l'ampli ventall de recursos que existeixen.
Em pareix molt interessant la part final del vídeo on apareixen diverses imatges que representen la varietat de fonts d'informació i de recursos metodològics que estan a l'abast dels professors: blogs, xarxes socials, notícies d'actualitat, pel.lícules, etc. Una infinitat de fonts d'informació, que haurem d'emprar perquè les classes no es basin en la sistemàtica exposició de continguts del professor, i els alumnes adoptin un paper participatiu dins l'aula.